Poc més de dos anys després del pacte assolit per la Unió Europea (UE), que buscava la reubicació de 160.000 persones refugiades des d’Itàlia i Grècia, els Estats membres de la UE mostren dades vergonyoses: molt pocs són els països europeus que han complert la quota d’acollida. Espanya només ha acollit un 14% de la quota assignada; i, en conjunt, el total dels països de la UE no han acollit més d’una cinquena part dels refugiats i refugiades promesos. Cal també no oblidar l’acord dels països membres amb Turquia, que vulnera i limita el dret internacional a l’asil recollit a l’article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Un acord sense garanties que no ha resolt una de les crisis humanitàries i de valors més importants del nostre temps.
Les quotes d’acolliment de la UE respecte als refugiats han estat desateses sense conseqüències. Refugiats, desplaçats, immigrants… categories diverses per designar una mateixa realitat. Mentrestant, els Estats membres de la UE vulneren impunement els valors fundacionals de la mateixa: el respecte per la dignitat humana i els drets humans, la llibertat, la democràcia, l’equitat… i la solidaritat.
Quin és i quin hauria de ser l’abast del dret a l’asil?, quin paper hi juga la cooperació al desenvolupament?, quina relació hi ha entre ètica i solidaritat?, com analitzem la indiferència i l’egoïsme dels Estats membres?, què podem fer-hi des de la ciutadania compromesa amb la defensa dels Drets Humans?
En parlarem amb Victòria Camps, en una conversa conduïda pel periodista Josep Martí Gómez. Victòria Camps, catedràtica emèrita de Filosofia moral i política de la Universitat de Barcelona i actual presidenta del Comitè Català de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) i vocal del Comitè espanyol.