MANIFEST INAUGURAL

Bona tarda a tothom !!!

Les entitats de L’ESPAI DE CIUTADANIA DE L’HOSPITALET juntament amb la CREU ROJA , tornem a organitzar la Setmana de la Solidaritat, aquest any des del 8 al 14 de novembre de 2021. També una vegada més comptem amb la participació i col·laboració de l’Ajuntament de la nostra ciutat.

Aquest novembre volem demanar la solidaritat de tota la ciutadania de L’Hospitalet amb la GENT GRAN, una part d’aquest col·lectiu tan divers ha estat el més castigat per la Covid 19, només en les Residències de gent gran s’ha produït un desastrós impacte que ha segat més de 30.000 vides.

«No atendre la gent gran pel fet de ser-ho és una discriminació inadmissible»: és immoral ens diu la Catedràtica d’Ètica, Adela Cortina.
A L’Hospitalet més de 800 persones han mort a causa de la Covid 19, la majoria gent gran.

Voldríem que durant aquesta Setmana de la Solidaritat es fes un reconeixement a tota la gent gran que tant ens ha aportat a la nostra societat, que es pugui crear una consciència intergeneracional. S’hauria de poder reivindicar el DRET d’aquesta etapa de la vida de la gent gran a viure-la amb DIGNITAT. Però com és un col·lectiu molt divers voldríem que es pogués contemplar des de diferents mirades.

Hi ha persones grans que necessiten assistència social i sanitària. D’altres viuen el seu envelliment d’una forma molt activa. Hi ha que no només viuen soles, sinó que estan soles, que pateixen una enorme SOLITUD. Persones que per les característiques d’on viuen no poden “baixar” mai al carrer. Persones que veuen que amb les noves tecnologies les han deixat de banda davant moltes situacions bàsiques, víctimes de la bretxa digital. Hi ha que té una rica vida associativa. Algunes persones grans tenen alguna discapacitat. Hi ha que són àvies, avis que fan d’avis , d’altres per problemes de conciliació familiar i dificultats econòmiques de les seves filles i fills, treballen d’avis. Dones i homes que van contribuir amb la seva lluita perquè tinguem una vida millor aconseguint Escoles, Centres de Salut, Biblioteques, carrers asfaltats, transports públics que arribessin als barris més perifèrics…Dones i homes que ens continuant donant molt a la nostra societat, a la nostra ciutat.

A l’Hospitalet hi ha una mica més de 51.000 persones que tenen més de 65 anys, unes 17.000 tenen més de 80 anys.
1.148 viuen en Residències i gairebé 500 assisteixen als Centres de dia. Als Casals de Gent Gran que tenim a la ciutat participen gairebé unes 10.000 persones. I una dada molt rellevant, unes 11.000 persones viuen «soles», i part d’aquestes no només viuen soles, sinó que estan «soles». Sabem de les dificultats que en tenen algunes per poder sortir al carrer. Les persones grans prefereixen envellir a casa seva, però un dels principals problemes és l’accessibilitat a les seves llars, perquè a Espanya hi ha al voltant de 5 milions d’edificis que no compten amb ascensor, a més d’altres barreres arquitectòniques, un milió vuit-centes mil- persones tenen serioses dificultats o, directament, no tenen la possibilitat de sortir de casa seva. A la nostra ciutat de les persones usuàries de Creu Roja gairebé la meitat NO poden sortir de casa.

En el Manifest que van fer la Plataforma Unitària de la gent gran i els sindicats CCOO i UGT el passat 1 d’octubre, amb motiu del dia de la Gent Gran, es deia que : «Les persones grans contribueixen des de diferents àmbits al desenvolupament econòmic i social del país, però, malgrat això, continuem sent discriminades i excloses de la societat, com aquesta pandèmia ha tornat a demostrar. Hem de superar definitivament l’EDADISME, superar prejudicis, per obtenir una població més activa socialment i econòmicament, una societat que se senti protegida i que se li permeti envellir de la forma més saludable possible.
Els homes i les dones que superen els 65 anys continuen sent persones que encara tenen expectatives de viure anys. Per això devem públicament i col·lectivament assumir el desafiament que les seves vides siguin saludables i actives.

Per a això, els sistemes públics de salut, dependència i serveis socials són elements essencials per a aconseguir envellir en condicions saludables i amb autonomia. A més, són instruments per a lluitar contra la desigualtat en totes les etapes de la vida, abordant les diferències territorials existents, així com la cobertura de serveis i recursos destinats per a les persones grans.
I calen unes pensions justes, unes pensions que ha de garantir el sistema públic, s’ha de fer front a aquelles campanyes interessades en dir que la Seguretat Social està en fallida, que la «caixa» no pot finançar-les. Caldria recordar que el mateix Tribunal de Comptes ha quantificat en 103.690 milions d’euros, els diners que havien de ser destinats a pagar pensions s’han dedicat a altres polítiques que haurien d’haver estat finançades pels Pressupostos Generals.

El desenvolupament i la implantació de polítiques públiques en matèria de promoció de la salut són imprescindibles per a garantir l’envelliment actiu, ja que afecten de manera directa la deterioració de la salut i les capacitats autònomes de les persones grans. Es fa cada dia més imprescindible situar la despesa sanitària pública en, almenys, el 7,2% del PIB, cosa que anem reivindicant des de fa anys. Aquest increment en el finançament ha d’aparellar l’increment de la despesa en Atenció Primària fins al 25% del total de la despesa sanitària, per aconseguir acostar a la població els serveis sanitaris, i donar més capacitat resolutiva a l’Atenció Primària.

És necessari abordar les desigualtats al llarg de totes les etapes de la vida. Les polítiques públiques han de garantir l’exercici efectiu dels drets alhora que promoure la redistribució de la riquesa, perquè existeix marge per a millorar la contribució fiscal, així com per a aconseguir un sistema fiscal més just, amb un repartiment més equilibrat dels esforços, ja que, sense això, les desigualtats econòmiques i socials experimentades al llarg de la vida es traslladen a la vellesa, com succeeix amb les bretxes de gènere, en el treball, en la cura i en les pensions.

Ens agradaria que aquesta Setmana de la Solidaritat que comença avui servís per contribuir a conscienciar a la ciutadania de L’Hospitalet de que s’ha de fer tot allò que puguem per conscienciar-la de que la Gent Gran té DRET a viure el que li resta de vida amb DIGNITAT.

Volem acabar amb unes paraules d’una persona que estarà present en la nostra Setmana de la Solidaritat, la Catedràtica de Filosofia Moral i Política Victòria Camps : «Hauríem d’aprendre que viure molt temps significa envellir i envellir. S’ha d’aprendre a ser vell, a VIURE.».